Regional Clean Hydrogen Hubs

Nom del o de la docent: Elisabet Mas de les Valls

Temporització: Transformació de tota l’assignatura

Metodologia: Aprenentatge basat en projectes, Activitats de seguiment, Pedagogia feminista

Mida del grup-classe: <= 15 estudiants

Nivell d’estudis: Màster

Titulació, quadrimestre dins la titulació i assignatura: MUEER, Q2, Energy Engineering Project.

Possible adaptació de l’activitat a altres assignatures: Extrapolable a altres assignatures similars

Descripció de l’activitat:

Tota l’assignatura gira al voltant del desenvolupament del projecte que, en les darreres edicions, es tracta de desenvolupar un Hub d’hidrogen, és a dir, emprar energia renovable i altres plantes de producció d’energia ja instal·lades en una comarca de Catalunya per produir hidrogen i abastir la comarca (ja sigui per la producció de biocombustibles o altres productes necessaris per la indústria de la comarca).

Durant la primera setmana es crea un document compartit amb normativa relativa a l’hidrogen i a la instal·lació de plantes de producció elèctrica.

Un cop la normativa és clara, es presenta una convocatòria pública basada en una de real però adaptada a la temporització i nivell de l’estudiantat. La convocatòria és un document força elaborat en el que es contextualitza les necessitats del projecte, els requeriments que es demanen a les propostes que es presentin i tots els apartats (i continguts dels apartats) que ha d’incloure la proposta.

L’estudiantat, en grups de 4 o 5 persones, ha de llegir detalladament la convocatòria i distribuir-se la feina.

Hi ha 3 pilars importants:

1. Saber respectar les normes de la convocatoria, els continguts dels document sol·licitats, les dates límits i la qualitat formal dels documents. No es donen instruccions orals (excepte puntualment) ja que tot està escrit a la convocatòria, inclús les dates d’entrega, els formats, etc. Hi ha 3 fases diferenciades:(1) estudi d’alternatives i presentació a la comunitat, (2) document tècnic i exposició oral, (3) al·legacions i resolució, amb les modificacions requerides. Cada grup té una persona que lidera l’equip i que va rotant al llarg de les 3 fases. Aquesta persona és la major responsable de complir amb les expectatives d’aquest pilar.
2. Saber incloure una visió holística en el projecte, a on les persones prenen un paper rellevant. Les persones no només inclouen els membres de l’equip i la seva gestió, sinó també l’impacte del projecte sobre la societat. En la fase (1) del projecte han de presentar l’estudi d’alternatives i la solució finalment adoptada a la comunitat, això implica que han de posar-se al paper dels diferents actors implicats i vendre el producte. També han de preparar un tríptic que sigui comunicatiu. La proposta de projecte, fase (2), ha d’incloure l’impacte social, un pla de beneficis comunitaris i un anàlisi de risk amb accions de mitigació amb una forta component social. És imprescindible analitzar l’impacte de gènere de la proposta. En la fase d’al·legacions, fase (3), han d’interpretar un rol, el que vulguin, des de una ONG fins a una persona de la comarca que treballa al camp que estarà afectat per alguna instal·lació. Des del rol triat, han de presentar una al·legació coherent, fontamentada (des del punt de vista de la persona que representen), ben presentada en un document formal i l’han de poder defensar oralment en una sessió de treball amb aquesta finalitat. Es procedeix a fer una anàlisis dels estereotips que encara tenim a l’hora de definir aquests rols.
3. La qualitat tecnològica de la proposta. És imprescindible que tant l’anàlisi d’alternatives com la solució final tingui una bona base tecnològica, els càlculs tant d’eficiències com de costos estigui ben fonamentat. Cal que s’aprofitin bé els recursos de la comarca, tot respectant la normativa vigent. L’ús final de l’hidrogen ha de ser coherent tant amb les necessitats de la població local, la indústria ja existent i els costos reals (en la mesura del possible) de la indústria. A l’hora de preparar les al·legacions, els membres d’un equip han de llegir la proposta presentada per l’equip contrari (la competència) i preparar al·legacions ben fonamentades en base a la proposta presentada.

Treball en equip:

El grup-classe acostuma a estar format per 10 estudiants (en total són 30 però ens dividim en 3 grups amb 3 docents).

Es demana a l’estudiantat que es divideixi en dos grups. Un cop triats els grups es poden fer algunes reflexions respecte la distribució per gènere. Sovint les noies, sent minoria, tendeixen a ubicar-se juntes al mateix equip. Es comenten els motius i es parla una mica de la falta de noies en l’enginyeria.

En cada una de les 3 fases del projecte la persona líder de l’equip va rotant. Aquesta persona líder és la responsable de que les tasques estiguin ben distribuides entre els membres de l’equip i que cada membre faci correctament la seva part, amb els terminis sol·licitats. Per això, el primer dia de cada fase del projecte es demana a la persona líder que entregui un diagrama de Gantt amb les tasques, la temporització i la persona responsable de cada tasca. Aquest diagrama es va revisant a cada sessió, només entre la persona líder i la docent. S’aprofiten aquestes sessions de seguiment per analitzar membre a membre com s’està treballant, punts forts i punts dèbils, petites problemàtiques que hagin sorgit i com s’estan gestionant.

De fet, la gran majoria de classes són sessions de seguiment. Només en les primeres sessions, a on es treballa la normativa i la presentació del projecte, alguna sessió on tenim una conferència d’un o una ponent externa relacionada amb el projecte i les sessions de defensa oral i tancament, no són sessions de seguiment.

En aquestes sessions de seguiment també es resolen dubtes de caire tecnològic o econòmic, s’ajuda a l’estudiantat a prendre decisions o a pantejar altres alternatives. És la persona líder la responsable de transmetre la informació a la resta de l’equip. També és la responsable de tenir visió global de totes les tasques que s’estan duent a terme, així com dels problemes i dubtes que vagin sorgint.

La docent porta un seguiment setmanal de cada un dels membres d’un equip. La informació prové, majoritariament, dels comentaris de la persona líder d’aquell equip, però també de les observacions fetes durant les sessions de seguiment, ja que mentre la docent i la persona líder estan parlant, la resta de l’equip segueix treballant a classe.

Sistema d’avaluació de l’activitat i impacte en l’avaluació de l’assignatura:

La distribució en percentatges del pes és: 70% treball continuat, 10% participació activa i 20% qualitat del treball en equip. Aquests percentatges venen concencuats pels 3 docents de l’assignatura. Però els ítems inclosos en cada un d’aquests apartats són específics del projecte de l’hidrogen aquí presentat.

El treball en equip s’avalua a través del document intermedi, el document tècnic i la versió final del document tècnic. També s’avalua en equip el tríptic.

El treball individual s’avalua en les defenses públiques (després de la fase (1) i en el role play a on es presenten oralment les al·legacions), en el document individual de les al·legacions i en el seguiment setmanal, ja sigui per les observacions de la docent a l’aula com pels comentaris de la persona líder de l’equip.

Promoció de la presencialitat a l’aula:

Es tracta d’un projecte que es va desenvolupant al llarg de tota l’assignatura. Cada setmana, en les sessions de seguiment, ha de venir l’equip sencer. La persona líder ha de tenir l’entrevista corresponent amb la docent, però la resta de l’equip ha de seguir treballant en el projecte. Es passa llista i, si algú no hi és, es pregunta als companys i companyes si en saben el motiu. D’aquesta manera es fa evident la necessitat d’assistir a classe. No es diu explícitament, però si algú faltés a classe sense justificar-ho, li penalitzaria la nota de seguiment.

Quan hi ha una conferència d’un o una ponent externa, en la sessió anterior es comenta la rellevància de la ponència i la conveniencia de aprofitar l’ocasió per fer preguntes i extreure’n el màxim d’informació. En general la participació en el torn de preguntes és molt bona i interessant.

Acostuma a venir tothom a les sessions, però és important tenir present que en el MUEER el perfil de l’estudiantat acostuma a ser gent que es dedica 100% al màster i, per tant, tenen bona disponibilitat.

Evidències de la valoració de l’estudiantat:

Actualment només es dispoen de resultats de les enquestes de la primera edició de l’assignatura, a on no es va proporcionar un document escrit corresponent a la convocatòria pública. L’assignatura va rebre una qualificació mitjana de 4.7/5, però es va criticar que faltaven instruccions clares.

Enguany l’estudiantat ha rebut, des de l’inici, una convocatòria molt detallada que els ha ajudat molt. Ho han afirmat en repetides situacions. A més, el poder veure el document presentat per l’altre equip abans de preparar les al·legacions no només és imprescindible, sinó que els ajuda a veure altres maneres d’enfocar el mateix problema, altres solucions sovint complementaries a la seva, etc. 

El seguiment amb la persona líder els agrada, tot i que a vegades els costa respectar-ho i algú vol participar de la reunió amb la docent.

Els ha ajudat molt el tenir un diagrama Gantt detallat i indicant la persona responable de cada tasca. Aquesta metodologia és nova per l’estudiantat i els és molt útil.

També els agrada molt que es doni un pes rellevant a la part més social dels projectes d’enginyeria.

És molt curiós veure les seves cares quan reben una resolució formal de la seva al·legació. Això dona feina de preparar, però ho agraeixen molt.

Proporció d'hores dedicades pel professorat respecte les hores dedicades per l'estudiantat:

El càlcul és  hores professorat / hores estudiantat. Les hores de professorat inclouen la preparació, l'execució i l'avaluació. Les hores de l'estudiantat inclouen tant el treball dins l'aula com fora de l'aula.

L’estudiantat acaba dedicant-hi moltes hores ja que el projecte és força obert i s’hi impliquen molt. Sempre hi ha excepcions, però.

Per part de la docent, hi ha molta feina de preparar la convocatoria. Però al dia dia la feina es limita a les sessions de seguiment (en horari de classe), a corregir les 3 versions de proposta de projectes, el tríptic i les al·legacions. El que costa més és preparar la resolució de les al·legacions, ja que es fa d’una manera molt formal, seguint les plantilles habituals per les resolucions, imitant l’ajuntament del municipi afectat.

Tenint en compte que la preparació de la convocatòria no cal que es faci cada curs, ja que es pot re-aprofitar d’un any per l’altre amb petits canvis, la dedicació és de 1/4.

Recomanació per als companys i companyes a l’hora d’implementar aquesta activitat:

Aquesta activitat està pensada per una assignatura de projectes, on no hi ha continguts específics fora de la gestió de projectes i a on se suposa que els coneixements tècnics i econòmics ja estan incorporats en l’estudiantat. Per tant, les sessions expositives estan molt reduïdes a un treball sobre la normativa al principi de curs i alguna pinzellada més al llarg del curs (sobre la taula multicriteri per l’estudi d’alternatives i sobre l’anàlisi de risc i mitigació). Això deixa moltes hores lliures de classe que es poden dedicar al desenvolupament del projecte i al seguiment del treball en equip.

Si es vol aplicar un projecte similar en una assignatura a on s’hagin d’impartir més coneixements teòrics, caldrà acotar molt més les tasques a realitzar dins del projecte, o focalitzar-se només en alguns aspectes claus. Això s’hauria de deixar per escrit a la convocatòria, juntament amb totes les instruccions i dates límit.

És fonamental que el document de la convocatòria estigui molt detallat i inclogui els requeriments mínims del projecte, les dates límit de cada una de les entregues, els continguts de cada una de les entregues i els formats dels documents (caràtules-resum, número de pàgines màxim, …). Això ajuda molt a l’estudiant a preparar la feina, però també a demostrar una bona comprensió lectora i organització. A més, ajuda a tenir uns criteris clars per l’avaluació.

És important també assegurar-se de que tothom està treballant, si no per igual, com a mínim suficient. En una reunió de seguiment abans d’una exposició oral, un líder em va comentar que hi havia un membre de l’equip que no s’estava implicant. En vistes d’aquesta informació, vaig imposar la distribució dels continguts de la defensa oral entre els membres de l’equip, cosa que va molestar una mica a tothom, però va evidenciar molt clarament qui realment coneixia el projecte i qui no. Després d’això, la persona en qüestió va canviar d’actitud i va participar molt més. És una pràctica que recomano fer a la primera defensa oral, en el primer terç del curs, per poder readreçar la situació.